Base de documentos

Id: 1893

Título: La fosa común y el monolito del Santo Cristo - Batalla del Pla de Camorra

Contenido:

Incluye varias fotografías que describen la evolución de la señalización y decoración de la fosa común de una parte de los fallecidos en la batalla del Pla de Camorra, el 21 de diciembre de 1873, enterrados el 22, entre las tropas carlistas, mandadas por Santés, y las gubernamentales, al mando del General Weyler respectivamente, desde una simple cruz de madera, hasta el monolito actual

El texto grabado en el monolito dice "

62 VICTIMAS: De sus ideales unos, de la disciplina otros, yacen aquí. ¡Honor y gloria a los que murieron en el cumplimiento del deber el día 22 de diciembre de 1873"

Resumen de lo ocurrido:

El día 21 de Diciembre de 1673, las fuerzas Carlistas, mandadas por el coronel D. José Santes, se situaron en los puntos estratégicos del llano de Camorra. El brigadier Weyler con el regimiento de Albuera, persiguiendo a los Carlistas, entabló el combate. Empezó la batalla a las 10 de la mañana, siendo favorable a los Carlistas que se apoderaron de dos piezas de artillería. Pero llegó el regimiento de Aragón en auxilio de los gubernamentales, lo que movió a los Carlistas a retirarse del campo. Terminó a la 1 de la tarde, quedando en el campo 150 heridos y unos 80 muertos.

Autor:

Bibliografía: Fotografía

Fecha: 01/01/1970

Referencia: Fotografía histórica

Comentario:

-----------------------------------

Imagenes obtenida de la página de Facebook "Memòria Gràfica de Bocairent", y pasada a esta web con permiso de Vicent Satorres y de Raquel Sempere, que fueron quienes las incorporaron. No he podido contactar con Àngels Vanyó Belda ni con Alberto Cuerda, que también han incorporado imágenes.

Se han respetado los comentarios que aportan nombres, fechas o datos de interés

-----------------------------------

Comentarios:

Vicent Satorres: La primera creu de fusta on van ser enterrades 62 víctimes de la batalla de 1873. En 1912 va ser substituïda per una creu de pedra i una inscripció que encara es pot llegir: "62 víctimas, de sus ideales unos, de la disciplina otros yacen aquí. Honor y gloria a los que murieron en el cuumplimiento de su deber el día 22 de Diciembre de 1873. R.I.P." Les fotos i tota la història les trobareu en el llibre de Navarro Cabanes, Bocairent, geografia i història, 2004.

Maria Teresa Chafer Huguet: Eixes persones agenollades crec que són els fundadors de la ratlla de la misèria. Estic encertada, Vicent?

Vicent Satorres: Hauríem de mirar la foto dels fundadors de la Ratlla de la Misèria per a veure si hi ha coincidències. En principi, estes persones si estan ací agenollats davant de la creu és perquè reten homenatge als caiguts en la batalla. La batalla és de 1873 i la foto anterior a 1920. Els carlins pujaven el 10 de març a retre homenatge als caiguts. En el llibre de Navarro Cabanes està tot ben explicat. Com el retor de l'ermita, després d'arreplegar els diners que els morts duien, va posar una creu en homenatge als uns i als altres.

Agustin Belda Sempere: Segons els datos que conec, si que son els fundadors de la ralla de miseria, son els mateijos que apareigen en les fotos del article de 2009 que feia referencia al sentenari de la fundació de dicha ralla.

Vicent Satorres: Les fotos de la fundació de la Ratlla de la Misèria es poden veure en la pàgina de la Junta de Festes, en l'apartat de la galeria. Allí està, efectivament, esta mateixa foto i unes altres més festives: preparant la paella, desfilant i després d'haver-se menjat la paella. Són les mateixes persones, o siga que la foto és de 1909. Fa 36 anys de la batalla. Estes persones tenen eixa edat, més o menys, o siga que la batalla la coneixerien pel que els havien contat.

A la galeria de l'Associació de Festes podeu entrar per ací: http://santblai.org/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=240&lang=ca i buscar un àlbum de fotos que es diu Gent del poble, dins d'este n'hi ha un altre que es diu La Misèria. Les altres fotos són molt curioses.

-----------------------------------

Alberto Cuerda Puerto:Alberto Cuerda Puerto: Un altra foto de la Festa dels Carlistes al Santo Cristo. El que està amb els dos xiquets i amb ulleres de sol es el meu iaio Antonio Puerto, amb els meus tios Juanma i Toni :) Darrere d'ells, a la seua dreta, somrient i també amb ulleres, Juan Antonio Vicedo

Jose Antonio Beneyto Pascual: Es el de la boina i ulleres de sol

Al Pu:el nom del iaio de Juan Antonio es Juan Antonio també!!!

Alberto Cuerda Puertol: Gracies cosina!!! De repent no estava segur

———————

Hay otra fotografía, la nº 9, que Vicente Santonja Gisbert ha titulado “Oració davant la "Creu dels Carlistes"” y tiene los siguientes comentarios:

Principio del formulario

Vicente Santonja Gisbert No tinc la data de la foto. Deu ser principis dels anys cinquanta.

José Luis Martínez Angel Mas bien a mediados o finales. Si no me confundo uno de los que se ve al fondo es Vicente Silvestre, que aparenta unos 15 o 16 años. Entre 1957 y 1960

José Luis Martínez Angel La foto tiene calidad y me gustaría incorporarla a la página web de Aculliber. Ya hay una ficha titulada " La fosa común y el monolito del Santo Cristo - Batalla del Pla de Camorra" que tiene un comentario y 8 fotografías que muestran la evolución del monolito

José Llorca Fila delantera el tercero de la izquierda con la boina en la mano al lado de el de la capa es Ramón Silvestre Ferre y por detrás uno me parece tu padre, al lado Juan Bta. Molina "Guarite".

Vicente Santonja Gisbert Sí...mon pare és el que tú dius, Pepe; i a l'esquerra d'ell está Vicente Silvestre Cerdá ( com molt bé ha comentat Miguel Angel) i un dels germans Castello Mora, abogat ell, que no m'en recorde del seu nom.Tinc ducte sobre l'identitat del home que apareix un poquet a la dreta...A mi em sembla José María Doménech o el seu germà Felipe.Es llastima no coneixer a cap més.

Luis Silvestre Dieu que mon pare apareix d'alt del meu abuelo? Li comentaré la foto a vore si recorda any. Gràcies per compatir estes fotos!

José Llorca Al costat de Guarite pareix que siga Agusti "Eulalia y darrere de ell Juan Butista Puerto "Eusebio" y el que está mes solitari pareix Joaquín Castelló "Chimo triana" i darrere del que está pensatiu en gafes totalment a la dreta pareix Jaime Molina el pare de Sitara. m'agradaría no equivocarme.

Miguel Vaño Vicente el que tu dius que no recordes el nom li diuen Paco Castello Mora,i viu a Beneixama

Miguel Vaño El que esta al costat de Agosti Eulalia pareix Jose Asensio Monparler (Villalta)

Jairo VR El 22 d'octubre de 1912 "El Correo Español" publicava una breu notícia amb motiu de la benedicció del monument als caiguts en la batalla de Camorra (22 de desembre de 1873).

Abans hi havia a eixe lloc una xicoteta creu de fusta. Segons el periodista Navarro Cabanes, copiant un manuscrit de l'època de la batalla, al moment de soterrar els cadàvers es va comprovar que alguns portaven diners als cinturons. Una vegada registrats tots, es reuniren 36 duros que s'entregaren al capellà del Sant Crist, mossèn Joan, per a dir misses en sufragi de les seues ànimes. Però aquest degué dir les misses pel seu compte, i temps després li va preguntar al senyor que li havia entregat els diners que devia fer amb ells, i aquest li va respondre que fera el que volguera. Mossèn Joan va arreglar el terreny on estaven soterrats, va plantar uns xiprers i va col•locar una creu de fusta.

-----------------------------------

Comentario de José Luis Martínez: Esta fosa común ha sido un lugar de visita habitual cada vez que se subía a la Ermita del Santo Cristo. En algún tiempo se celebraban actos conmemorativos organizados por el grupo Carlista de Bocairent, pero realmente nunca ha tenido un significado estrictamente político ni ha sido "propiedad" de ninguna de las partes: De ambos bandos murieron en la batalla, y de ambos bandos se enterraron soldados en la fosa común en un día especialmente triste por ser víspera de Navidad.

Seguramente no hay ninguna familia de Bocairent ni grupo de amigos que no se haya hecho alguna foto en el monolito. Lo que es evidente, y se ve claramente en mis fotografías, es que el monumento necesita una reparación urgente. Todo él está deteriorado y la piedra necesita una limpieza a fondo, porque se aprecia muy atacada por las inclemencias de un lugar tan expuesto a los frios del invierno y los calores del verano