Mariana Calatayud Colomer. Matrona

 

Per valorar el paper de Mariana com a professional de la sanitat he de fer unes consideracions prèvies:

 

a) A finals del XIX i principis del XX es va establir la professió d’infermeria en Espanya sota la denominació “d’infermeres”, “practicants” i “matrones” proporcionant el reconeixement legal i donant lloc a la institucionalització d’aquestes carreres. A 1857 amb La Llei d’Instrucció Publica Moyano s’havia regulat, per primera vegada, els estudis per obtenir el títol de Practicant o de Matrona. A 1888 el Comte de Romanones millora i crea les carreres universitàries mitges, impulsa la unificació de l’ensenyament dels Practicants i Matrones, prescriu l’obligatorietat d’un examen d’ingrés per poder matricular-se a la carrera, però no serà fins a 1904 amb el Reial Decret del 10 d’agost quan s’organitzen els estudis de “practicants” i “matrones” i a 1915 es reconeix l’activitat professional de les “infermeres”. L’ensenyament s’organitza en dos anys i un examen de revalida a la facultat de Medicina corresponent Les infermeres cursaven els estudis, en canvi, en escoles depenents dels hospitals.

 

A nivell europeu Florence Nightingale (inspiradora de la Creu Roja Internacional) havia fundat a 1860 l’Escola de l’Hospital Saint Thomas a Londres, on es formaven les infermeres i matrones amb un nou enfocament científic. Florence considerava que la pràctica de l’atenció al part devia seguir, com tradicionalment s’havia fet amb les parteres, a mans de les dones, però intel·ligents, educades, formades científicament, amb estudis universitaris, coneixedores de tots els aspectes de l’obstetrícia, que pogueren assistir tots els parts normals i anormals, només consultant al metge en casos excepcionals.

 

b) La natalitat a Espanya a principis del s. XX era del 33,9 %, i la mortalitat durant el part o els primers anys de vida era de181 per mil, quan actualment no arriba al 6 per mil. Per tant, les dones tenien molts fills, però pocs arribaven a ser adults.

 

El descens de la mortalitat infantil es va produir per diverses causes, entre elles son molt significatives l’educació de les dones i la seva major emancipació, així com l’assistència de les matrones al part i els primers mesos de vida.

 

També va augmentar l’expectativa de vida de les dones, que va passar de 35 anys en 1900 a 82,4 actuals gràcies a, entre altres causes, la disminució de la mortalitat al part, o a conseqüències del part, i a la educació sanitària i alimentaria. També les matrones hi tingueren un paper fonamental.

           

 

Mariana Calatayud Colomer va nàixer a Bocairent el 4 de març de 1893. El seus pares eren Jose Justo Calatayud Navarro (1859-1917) i Manuela. Colomer Santonja (1863-1920) Va estudiar primària elemental i superior amb Dª Josefa Miralles Belda. Desprès volia estudiar per a Matrona, però els seus pares no la van déixar perquè era una xica. Es va casar molt jove amb Manuel Alcaraz Vidal (1891-1958), practicant del poble. Va tenir tres fills, Isabel (1917-2004), Antonio (1920-1996), que seria metge, i Manolita (1921-1946).

 

Des del principi del seu matrimoni ajudava el seu marit a les cures i serveis que realitzaven al domicili familiar al carrer Sor Pietat de la Creu, nº 15, la qual cosa la va animar a seguir la seva vocació de matrona. A 1922 decideix posar-se a estudiar per traure's el títol. Es matricula a Valencia a la Facultat de Medicina, on s’examinarà dels dos cursos de matrona a maig de 1923. Els aprovarà amb excel·lent.

 

El 25 de desembre de 1923 serà nomenada Matrona Titular de la Vila. Detentarà aquest càrrec fins el 15 d’agost de 1928, en què se suprimeix la seva plaça, i només queda l’altra plaça, ja ocupada.

 

Aleshores seguirà exercint la seva professió de manera privada. Degut a la seva competència, professionalitat, coneixements i bon fer la major part de les visites a embarassades i parts les va realitzar ella, tal com consta en els certificats emesos  l’11 de febrer de 1947 per l’alcalde José Juan Vañó i el secretari de l’ajuntament, Antonio Ferri Gironés. Gràcies a la reclamació que realitza en aquest any 47 aconsegueix ser nomenada de bell nou Matrona, primer interina i desprès titular el 16 de febrer de 1949 per la "Jefatura Provincial de Sanidad" de València.

 

Seguirà exercint com a matrona fins la seva renúncia el 25 de juny de1957 per motius de salut. Després anirà a viure amb la seva filla Isabel casada amb Juan Piedra Miralles, que vivien a Algemesí. Allí morirà el 23 de febrer de 1975 al 82 anys.

 

Otros datos y enlaces

-----------------------

Fotografies:

1.- Mariana Calatayud sobre 1908

2.- Mariana Calatayud sobre 1922

3.- Mariana Calatayud - Título de Matrona 1923

4.- Familia Alcaraz- Calatayud a 1931

5.- Mariana Calatayud als anys 60