Castellano Valencià Aculliber
Búsqueda general Por nombre Por año de nacimiento Por actividad 

Biografía de Josefa Luna Beneyto

Fuente: Francisca Vañó Piedra

Nacido el: 07/03/1895 en: Bocairent
Fallecido el: 27/03/1982 en: Bocairent
Actividad: Docente
Última actualización: 23/02/2013
« Volver

 

Josefa Luna Beneyto. Mestra.

 

La trajectòria professional de Josefa Luna Beneyto abraça un llarg període de temps, des de 1914 a 1965.per això es necessari recordar que:

 

a) Durant aquest període segueix vigent la Llei Moyano, de 1857, però hi ha canvis molt importants tant a les Escoles Normals, on es formaven els mestres, com a les pròpies escoles. Nous plans d’estudis a les Normals formaran noves promocions de mestres més cults i millors pedagogs.

 

A 1902 la Hisenda Pública assumia el pagament dels salaris dels mestres, que abans depenia dels ajuntaments.

 

A 1909 es crea la Escola Superior de Magisteri, inspirada en les innovacions pedagògiques i científiques introduïdes a Europa i Amèrica en matèria de formació dels professors de les normals, entre elles les de la “Institución Libre de Enseñanza”, de  Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossio.

 

A 1911 es crea la “Dirección General de Enseñanza Primaria” .

 

El R.D. de 30 d’agost de 1914, del Ministre Francisco Bergamín, ordena innovacions com: unificar el títol de mestre, suprimint la divisió entre grau elemental i superior i organitza la carrera en quatre cursos.

 

b) A 1931, amb la II República, es fa una nova reforma, el Pla Professional, inspirada per Rodolfo LLopis, on les matèries del pla d’estudis dels mestres tenien una marcada orientació pedagògica-professional. També s’introduïa la coeducació a les Escoles Normals i a les escoles públiques. La carrera era de tres anys i un de pràctica docent. Es propugnava una escola única, activa, pública i laica.

 

c) La postguerra té una primera etapa fins 1970 caracteritzada per una regressió a plantejaments de principis del XX. Una segona, a partir de 1970, que de nou, intenta innovar i formar pedagògicament  i científica als mestres.

 

 

Josefa Luna Beneyto era filla de Juan Bª Luna Sempere (1861-10.12.1940), panader, propietari del molí fariner de Luna i d’una panaderia al carrer del Pont de Darrer Vila, i de Josefa Beneyto Molina. Tenia tres germans: Julio (1898-1965), Herminia (1901-1930), Milagros (1900-1975). Va estudiar primària al “Colegio Sagrado Corazon” amb Dª Josefa Miralles Belda (1877-1930). També va estudiar piano amb Josefa Pastor Castelló (1874-1926), mare del músic Joaquin Belda Pastor (1898-1959), que estudiava amb ella i amb el qual mantindria sempre una bona amistat.

 

Als 17 anys va anar a estudiar Magisteri a l’Escola Normal de València. Residia al Col·legi de les Teresianes, al carrer Cirilo Amoros, prop del Mercat de Colon. Dª Nieves Ferre va ser condeixeble seva. Va cursar els quatre anys de la carrera amb molt bones notes. A 1916 al finalitzar la carrera de Magisteri va tenir plaça a l’Escola Pública de Sant Roc a Bocairent.

 

A 1925 es va casar amb Baltasar Peidro Cabanes (1896-1946), que treballava d’encarregat a la fàbrica “Hijos de Eduardo Juan”, que era del seu cunyat Francisco Juan Belda i del seu germà Pepe Juan Belda. Va tenir dos fills: el primer, Jose Maria (1926-1926) va morir als pocs mesos; el segon Juan Peidro Luna (1929) encara es viu i ha estat funcionari de l’Ajuntament i secretari del Jutjat de Pau de Bocairent fins a la seva jubilació.

 

El curs 1927-28 exercirà de mestra a l’Escola Pública d’Aiora. Al curs 1929-30 la traslladen a l’Escola Pública de Quatretonda. Acaba de tenir el segon fill, Juan, que en principi s’emporta amb ella, també a la seva “passejadora” i neboda Amparo Calatayud Molina, filla de la seva cosina Pepa -germana de D. Miguel Calatayud Molina, presbíter, a més de Pepe, Manuel, Antonio i Antònia-. Més tard el xiquet es queda amb el pare, els avis i Amparo a Bocairent. Estarà cinc cursos en aquesta plaça.

 

A 1933 va ser regidora a Quatretonda per la Lliga Regionalista Valenciana, de Lluís Lucia Lucia que es fusionarà amb la “Confederación Española de la Derecha Autònoma”(CEDA). Al poc temps va ser nomenada Primer Tinent de Batlle d’aquell poble.

 

A més donava classe de música i de piano per a les joves que volien cursar la carrera de piano. Va aconseguir un gran prestigi com a política i com a professional pel seus coneixements, el seu esforç, el seu bon fer i el seu caràcter fort, honest, amable, decidit. Unes festes de Sant Blai varen venir algunes de les alumnes amb Dª Josefa. Es varen vestir de diverses comparses. Va crear un bon ambient cultural i les seves alumnes li tenien una gran estimació.

 

El curs 1934-35 aconsegueix la plaça de mestra a les Noves Escoles de Santa Agueda a Bocairent. Seguirà el curs 1935-1936 fins que esclata la Guerra Civil. La seva vinculació a la CEDA la farà objectiu dels elements més radicals d’esquerra durant els primers mesos del conflicte. Serà empresonada a l’ajuntament amb el seu home i la seva germana Milagros, que era l’organista parroquial. Amb molta sang freda demana ajuda a Baltasar Beneyto Cabanes i li explica que a casa ha quedat només l’avi i un xiquet petit. Baltasar va aconseguir traure-los de la presó i no varen tornar a tenir problemes, però ja no va poder exercir de mestra a l’escola pública.

 

En l’acabar la guerra, 1940, va muntar una escoleta privada a la plaça de Joan de Joanes 5, al tercer pis ,on varem anar molts dels xiquets/es del poble des de què teníem tres o quatre anys fins els dotze, en els anys 40, 50, i 60. La seva germana Milagros l’ajudava en les Tècniques de Costura. Era una escoleta mixta, a l’aula hi havia xics i xiques tot junts, el que no succeïa a l’escoles públiques de Santa Agueda, on estaven en edificis i aules separades. Circumstancialment, durant uns anys hi va haver classes nocturnes per facilitar traure el títol de primària als menors que es posaven a treballar abans dels 12 anys.

 

A 1965 quan va complir els 70 anys es va jubilar. Era molt bona mestra, se sentia hereva de Dª Josefa Miralles Belda i com ella volia que tots estudiaren, en especial les xiques. Tenia una gran fortalesa, un gran apassionament per la cultura i la música, es preocupava molt per tots els seus alumnes. Crec que molts adults de Bocairent la recordaran, com jo mateixa, amb molta estimació i gratitud.

 

Va morir a Bocairent el 27 de març de 1982.

 

Otros datos y enlaces

---------------------------

Fotografies:

1.- Josefa Luna als 15 anys, amb les seves germanes Herminia i Milagros

2.- Josefa Luna als 21 anys, quan va acabar Magisteri

3.- Josefa Luna - Títol de Mestra

4.- Josefa Luna amb Baltsar Peidro a 1925

5.- Josefa Luna amb les xiquetes del curs 1943-44

Archivos relacionados:

« Volver

Estadísticas

En nuestra base de datos hay, en este momento:

2.166 fichas en Bibliografía

154 Biografías

29 Bienes culturales

5 Rutas

Enlaces relacionados

Blog de José L. Martínez ÁngelJosé Antonio Bernat Bacete - FotografíasAjuntament de BocairentAjuntament de Bocairent - Regiduria de CulturaAsociación Paleontológica Alcoyana ISURUSBocairent turistic ::: El color de la HistòriaBlog de Rafael Vidal TipotaneComisión Pro-Monasterio de BocairentDirecció General De Patrimoni Cultural ValenciàFestes de Moros i Cristians a Sant Blai - Bocairent-Parroquia Assumpcio De Nostra Senyora De BocairentMariano - BocairentMemòria Gràfica de BocairentProyecto PAHISCUL M.A.
Pàgina allotjada a Alesc | C/ Mestre Serrano, 2 baixos 46880 BOCAIRENT (València) | Tel./Fax: 962 350 143 | e:mail info@alesc.com