Josefa Miralles Belda. Mestra.

 Abans de parlar sobre Josefa Miralles són necessàries algunes consideracions prèvies:

 a) Malgrat que a 1857 s’havia aprovat la Llei Moyano que obligava a l’escolarització de tots els xiquets dels 6 als 9 anys, les circumstàncies socio-laborals de l’època dificultaven l’escolarització efectiva. A 1907 es fa obligatòria l’escolarització dels 6 als 12, però a 1908 els informes oficials confirmen que al tèxtil de Bocairent hi ha un gran nombre de nins que treballen, molts d’ells de 6 i 7 anys. Un treballador infantil feia una mínima d’onze hores, però cobrava la meitat del jornal que un adult.

 b) Les xiquetes que assistien a escola no tenien obligació d’aprendre a llegir i a escriure fins a 1907, els bastava aprendre tècniques de la llar.

 c) A 1900 les dades oficials certificaven que sabien llegir i escriure a Espanya un 33% de la població (un 42% eren homes i un 25% dones).

-----------------------

Josefa Miralles Belda va nàixer a Bocairent el 30 de març de 1877 al carrer Santa Agueda, 13. El pare era José Maria Miralles Silvestre (1853-1926), director de la Banda de Música Nova de Bocairent. La mare era Vicenta Belda Asensio (1850-1931), germana d’Eduard Belda Asensio, músic i director de la banda de la Música Vella. Josefa era la primera de les quatre filles que va tenir el matrimoni. La segona va ser Joaquina (1879-1969), la tercera Consuelo (1883-1969) i la quarta Carmen (1885-1964).

 De l’educació de les quatre germanes, a més dels pares, es va preocupar l’oncle patern, D. Joaquin Miralles Silvestre, presbíter, que va ser rector de Sueca i Bocairent, recordat, entre altres fets, perquè a 1892 va fer restaurar la capa pluvial de Sant Juan de Ribera -que aquest havia regalat a la parròquia amb motiu del seu viatge per consagrar-la (22-2-1597)-. L’oncle va voler que anaren a l’escola a fer totes les matèries de l’ensenyament elemental inferior i superior (6 a 12 anys) a més d’aprendre a dibuixar, pintar, música, cant...

Quan Josefa tenia 15 anys va voler estudiar magisteri i l’oncle li va pagar la carrera. Es va traslladar a València on va cursar els tres anys de magisteri a l’Escola Normal amb molt bones notes. Per aquells anys les primeres dones arribaven a la Universitat a través de les carreres de magisteri, i a partir de 1904 de matrona.

 El primer lloc on va exercir de mestra en pràctiques va ser a Xàtiva l’any 1894-95 a l’Escola Superior de xiques (de 9 a 12 anys, segons la Llei Moyano de 1857). Va demanar l’excedència el 20-6-1895 per a presentar-se a València als exàmens de revàlida de Magisteri. Va traure el títol amb nota d’excel·lent

 Desprès a Bocairent, en una època en què les dones anaven a “costura”, és a dir, anaven a escola a aprendre per a ser mestresses de casa ella va fundar una escola “Colegio del Corazón de Jesús” on impartia ensenyament primari elemental (6-9 anys), que era obligatori, i el primari superior (9-12 anys), que era voluntari fins 1907. La major part de les xiquetes del poble van aprendre amb ella Lectura, Escriptura, Aritmètica, Gramàtica, Geometria, Física i Història Natural, Doctrina Cristiana, (aquest era el currículum que un Mestre/Mestra d’ensenyança Elemental Superior devia dominar). Ara bé, si era home en lloc de les Feines de la Llar, havia de saber Dibuix Lineal i Agrimensura. Els mestres i les mestres d’ensenyança Elemental Inferior (de 6 a 9 anys) no havien d' estudiar i impartir més que Lectura, Escriptura, Aritmètica i Religió.

Dª Josefa també els va ensenyar a cosir, dibuixar i, sobre tot, a brodar peces molt boniques. Vàries generacions de xiques des dels 6 als 12 anys varen passar per la seva escola unitària, situada primer al carrer de santa Agueda 13, i després al carrer de Sant Agustí 24, al segon pis, enfront de la Font de les Monges, prop del Convent de les Agustines.

Comença sobre 1896 fins a la seva mort el 30 d’abril de 1930. No es va casar, malgrat que no li varen faltar pretendents perquè va voler mantenir la seva independència i realitzar-se a través de la seva professió.

Algunes de les dones actuals que ronden els 90 anys encara la recorden. Totes diuen que era molt bona mestra, que van aprendre molt amb ella. També que era una dona amb molt de caràcter i, a la vegada, amable i carinyosa, que mantenia la disciplina només amb la seva mirada i la seva veu. Algunes guarden preciosos brodats que varen fer quan tenien 7 o 8 anys.

 

Otros datos y enlaces

---------------------------

Fotografia 3: Dª Josefa Miralles Belda i les seves alumnes del curs 1925-26. Entre elles Consuelo Piedra Miralles, la seva neboda, i Isabel i Manolita Alcaraz Calatayud, filles de Mariana Calatayud Colomer.