1.-VIDA

Va nàixer a una família de classe mitja, molt religiosa, cultivada intel·lectualment, on per la part materna hi havia una gran tradició musical:

• Francesc Miralles (c.1825-?), germà del besavi matern, Joaquin Miralles (c.1817-1873), havia estat Mestre de la Banda de Musica de Bocairent, compositor i professor de música d’altres compositors com Ruperto Chapí, de Villena, o José Valls, de Bocairent. Autor d’algunes peces com Tema con variación de bandurria.
• L’avi matern, José Maria Miralles Silvestre (1851-1926) va ser director de la Música Nova de Bocairent, que baix la seva direcció va obtenir varis premis entre 1890-1900 a competicions de bandes de música d’Alcoi i València.
• L’avia materna, Vicenta Belda Asensio (1850-1931), també tenia bona formació musical, així com el seu germà Eduard Belda Asensio (1864-1919), les seva dones, Maria Rosa (c.1869-1890) i Pepa Pastor Castelló (1874-1926) i els seus fills, en especial Juan i Joaquin Belda Pastor .
• La seva mare Joaquina Miralles Belda (1879-1969) també havia rebut formació musical, amb les seves germanes Josefa (1877-1930), Consuelo (1883-1969) i Carmen (1885-1964).
• El pare, Maties Piedra Peidro (1879-1948) era forner. La família paterna no tenia formació musical, però el seu germà José Piedra Peidro (1881-1955), de professió botiguer, era aficionat a la literatura i va escriure diverses obres teatrals i poètiques.
• Els seus germans, Josefina (1910-1955), Consuelo (1915-1986), Juan (1917-2003) i José Maria Piedra Miralles (1919-1991) també van rebre formació musical. Juan va estudiar cinc anys de violí amb el mestre local Agustí Calabuig, però la guerra civil i la seva posterior professió no li permetrien seguir aquesta vocació musical. La família conserva un violí, copia d’un model d’Antonius Stradivarius, datat al 1721, heretat del besavi José Maria Miralles.

La seva formació inicial musical la rebé del seu avi matern, i de la seva mare, però la seva vocació religiosa el portà al seminari als onze anys. Allí completà la seva formació musical amb el professor de música i director musical de la Schola Cantorun, Vicente Ripollès Pérez (1867-1943), gran impulsor de la reforma musical gregoriana al seminari i del seu oncle Juan Bta. Belda Pastor (1890-1936), també prevere, col·laborador de Vicente Ripollès Pérez i organista de la catedral des de 1923 a 1934.  

Joaquin Piedra va destacar al seminari per la seva intel·ligència, discreció i gran capacitat musical tant instrumental com compositiva.

L’esclat de la Guerra Civil el fa quedar a Bocairent, on havia anat de vacances d’estiu. Després va a València a casa del seu oncle Joaquin Belda Pastor. Es enviat al front a 1937. La por a les represàlies dels seus propis companys el fa desertar i passar a la zona rebel.

L’11 de setembre de 1938 rep l’ordenació sacerdotal a San Sebastià. Durant un temps exerceix de capellà d’un batalló carlista de muntanya a Navarra. Al finalitzar la Guerra es nomenat regent de Macastre.

Pocs mesos després es nomenat superior del seminari de Valencia i director de la “Schola Cantorum” del mateix centre, com a successor de Vicente Ripollès Pérez. Al front d’ella va destacar per la seva gran capacitat didàctica, per la profunditat de la formació musical religiosa dels seminaristes a través dels grans clàssic renaixentistes i barrocs espanyols com Palestrina, Vitoria, Morales, Guerrero, Juan Sebastià Comes, Gines Pérez, i altres. Va ser el restaurador de la música sacra al seminari després de la guerra seguint el camí iniciat per Ripollès i el seu oncle Juan Bta. Belda Pastor que s’inspiraven en les directrius de Pius X al motu propio “Tra la sollicitudine” del 22-11-1903.      

El 3 de març de 1950 es nomenat Mestre de capella del Real Col·legi del Corpus Christi de Valencia. Malgrat que el nou Mestre de música del seminari va ser Josep Estellés Caballer, ell va seguir donant classe als diacs, preparant-los per cantar les parts de la missa, i altres cants religiosos. Serà mestre de capella del Patriarca fins la seva mort a 1971.

Donà un gran esplendor a la capella coral del Patriarca, a més d’escriure diferents misses i composicions religioses per a interpretar-les a la capella. També va iniciar l’organització dels arxius musicals del Patriarca, que són els més importants de la Comunitat Valencia, més de 5000 peces de diferents autors i èpoques des del Renaixement al segle XX. Labor que va continuar D. José Climent Barber, organista i actual canonge de la Catedral, després de la seva mort.

Les seves intervencions com a director eren impressionants, posseïa una passió, una força, una sensibilitat artística i religiosa que aconseguia transmetre als seus músics i cantants i també als assistents als actes religiosos. Tota l’atmosfera quedava traspassada per l’harmonia i la bellesa auditiva de la seva música.

La “Schola Cantorum” del Patriarca, dirigida per D. Joaquin Piedra, va actuar en varies misses de Sant Blai durant els anys 50 i 60. D. Vicente Ferrer, antic cantor infantil del cor i actual organista i arxiver del Patriarca, encara recorda amb afecte i emoció aquells viatges a Bocairent.

Era també molt bon intèrpret de diversos instruments com l’orgue, l’harmònium, el violí, el piano, etc.

Era Vocal de la Comissió Diocesana de Música sacra.

Va ser també un gran investigador, primer del cant gregorià, després amb Josep Climent Barber, deixeble seu al seminari metropolità, -aleshores organista de la Catedral-, sobre musics barrocs valencians, en especial Joan Batista Comes -Mestre de capella del Patriarca al segle XVII i gran compositor- A 1963 aconsegueixen una beca de la Fundació March per la seva obra Polifonia española: Escuela valenciana, Juan Bautista Comes. A 1964 la seva obra Juan Bautista Comes y su tiempo: un estudio biográfico rep el Premi Valencia de Literatura. Per a realitzar aquestos treballs varen investigar de forma exhaustiva els arxius del Patriarca, el de la Catedral de València, el de la catedral de Lleida i el de la catedral de Segorbe, així com el de la Biblioteca Nacional de Madrid.

Altres obres d’investigació són:

• Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII (1958) i Juan Narciso Leysa (1964) amb la col·laboració de Josep Climent.
• Estudio sobre los maestros de capilla del Patriarca, Anuario Musical XXIII, Valencia 1968.

També va fer la transcripció al llenguatge musical modern de les obres completes de Juan Bta. Comes, Ambrosio Cortes, Joan Gines Pérez, entre altres mestres de capella del Patriarca.

Mor el 5 de juny de 1971 a València

 

2.-OBRA:

PRINCIPALS COMPOSICIONS RELIGIOSES

 

a) a l’arxiu del Patriarca

• Misa Cuaresmal, a 4 veus mixtes, València, març de 1963, autògrafa, en llatí (partitura i particel·les).
• Misa para adviento y cuaresma, per a cor i orgue, autògrafa, en llatí (partitura i particel·les).
• Missa de Plagis, per a veus mixtes. Missa per divendres de quaresma, autògrafa en llatí (partitura i particel·les).
• Misa de Requiem, breu a 4 veus, autògrafa,en llatí (partitura i particel·les).
• Misa Unisonal en honor de San Juan de Ribera, fotocopiada per ell de la partitura i particel·les autògrafes, i traduïdes les parts variables al castellà (seguint les directrius del Concili Vaticà II de 1966), València 1966-1971.
• Adeste fidelis, partitura autògrafa, en llatí la tornada, en castellà les estrofes, Nadal de 1953.
• Ave Maria, a 3 veus mixtes i orgue, autògrafa, en llatí.
• Vigilia Paschalis ad Laudes, (Laudes i Benedictus), salm, partitura i particel·les autògrafes 4 veus mixtes autògrafes, en llatí a 4 veus mixtes, partitura i particel·les autògrafes, en llatí.
• Sacrum convivium, motet a 4 veus mixtes, partitura i particel·les autògrafes, en llatí, Valencia, març de 1963.
• Sacris solemnis-Harmonizado, himne de vespres on es parteix del gregorià,a 4 veus, particel·les autògrafes, en llatí.
• Salve Regina, himne a 3 veus que alterna polifonia i monodia gregoriana, partitura i particel·les autògrafes, en llatí.
• Letanias al Santisimo Sacramento, partitura i particel·les sobre un text escrit en llatí, per San Juan de Ribera, a 3 veus (Joan Baptista Comes havia musicat el mateix text a 8 veus en el segle XVII, i una altra obra reduïda a 4 veus), València 5 de desembre de 1968.

 

b) altres obres:

• Dolores y Gozos de San José, cançó impresa.

 

3.-FONTS CONSULTADES

(A més de les fonts familiars)

3.1. Bibliogràfiques

CÁRCEL ORTÍ, VICENTE, 0bispos y sacerdotes valencianos de los siglos XIX y XX. Diccionario Histórico, Edicep. Valencia, 2010

CLIMENT, JOSÉ, Fondos musicales de la Región Valenciana, Real Colegio de Corpus Christi, vol II, Instituto de Musicologia, Instituto Alfonso el Magnanimo, Diputación Provincial deValencia, 1984

CUELLO PASTOR, Mª TERESA, Els Cuello, programa de festes de San Blai, Bocairent, 2008

V.V.A.A., Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, Levante, E.M.V., València, 2005

V.V.A.A., Historia de la Música de la Comunidad Valenciana,  Levante, E.M.V., València, 1992

ORIOLA VELLO, FREDERIC, Los coros parroquiales y el motus propio: Tra le sollecitudini de Pio X. La diócesis de Valencia, Bulletí Oficial de l’Arquebisbat de València, n. 16, 2009

 

3.2. Arxivístiques

Jutjat de Pau de Bocairent

Registre Civil de Bocairent

Padró d’Habitants de Bocairent dels anys 1897, 1910, 1912

Arxiu del Patriarca

 

Otros datos y enlaces

Comentario de José Luis Martínez Angel:

Biografía incluida en el artículo Músics bocairentins, firmado por Francisca Vañó Piedra en el programa de San Blas de 2012, en el que se destaca, sobre todo, su faceta de músico, actividad por la que se ha catalogado

Hay una segunda biografía de la que es autor D. Vicente Cárcel Ortí, publicada en esta misma página con la actividad de "Religioso", puesto que D. Joaquín fue ordenado sacerdote, y cumplió fielmente su ministerio hasta el día de su muerte

------------------------------

La razón de que se mantengan las dos biografías es la imposibilidad de unificarlas en una sola, dada la calidad de ambas, y el enfoque particular de cada uno de los autores

---------------------------------

Juliá Monerris i Castelló, remitió en su día la siguiente reseña biográfica:

"Naix a Bocairent Joaquim Piedra Miralles

Capellà del Batalló de Muntanya de Navarra, regent de Macastre, Superior del Seminari, Mestre de Capella del Patriarca, vocal de la Comissió Diocesana de Música Sacra, premi València de Literatura.

Entre les seues obres citem: "Joan Bautista Comes i su tiempo", "Organistas valencianos de los siglos XVII i XVIII" i la transcripció de l’obra completa de J.B. Comes, Ambrosio Cotes, Joan Ginés Pérez, i altres.

Sacerdote, tio de Juan A. Piedra Alcaraz"