1.- VIDA

Va nàixer a Bocairent a 1859. Els pares eren Pedro Martín Pastor i Maria Aurora Pérez, molt humils. Tenia dos germans Julian i Francisca. Era cosí germà de Gregoria María Pastor Castelló (1858?-1926), mare dels músics Lluís (1879-1926), Fernando (1882-1941) Manuel (1888-1967).També de les germanes de Gregoria, Mª Rosa(1869-1890) y Mª Josefa Pastor Castelló (1874-1926) casades amb Eduardo Belda Asensio (1864-1916), director de la Musica Vella de Bocairent, que van ser els pares de Juan Bta. i Joaquin Belda Pastor, també músics i preveres, dels quals he explicat la vida i obra musical a les fulles precedents.

Va ser acòlit de l’església parroquial. Tenia una bella veu. Rebé la primera formació musical de l’organista parroquial Mossen Llorens Pastor Gandía, que era cosí germà seu, i el rector li costeja els estudis eclesiàstics. Estudià al seminari conciliar de Valencia com alumne extern. Al mateix temps estudia la carrera de música al Conservatori. Va ser el millor deixeble de Salvador Giner Vidal. Es ordenat sacerdot a 1888. Es formà com organista amb D. José Mª Ubeda, organista de la catedral. Celebrà la seva primera missa a Bocairent, la homilia la va fer el seu condeixable Juan Benlloch i Vivó, futur cardenal .

Participa en el concurs-oposició per organista de la parròquia de Sueca, però el jurat se n’adona de la seva gran valia i el recomana per a ser organista  d’alguna parròquia de la capital.

A 1888 es nomenat capellà organista de la parròquia de Sant Valer de Valencia.  Després serà organista de la Basílica de la Mare de Deu dels Desemparats. A 1893 estava preparant-se les oposicions a organista de la Catedral Metropolitana. Abans que es convocara va sortir l’oposició al càrrec de Mestre de Capella de la Catedral, i els seus mestres, D. Salvador Giner i  D. José Mª Ubeda l’animaren a presentar-se al darrer moment. A ella també es presentaven Mariano Baixauli i Rafael Maneja. Guanya l’oposició i es nomenat Mestre de Capella el 7 d’abril de 1893. Seguirà en el càrrec fins 1927, en que dimiteix per motius de salut. El 27 de juny de 1927 es nomenat canonge de la catedral, no pot assistir i rep el càrrec, en nom seu, el seu nebot D. Juan Belda Pastor, aleshores organista de la catedral, al que ell havia format musical

Te una gran producció musical, que ha estat catalogada per D. José Climent Barber.

Deixa una obra vasta i interessant. En les seves obres es noten influències del compositor Francesc Cabo Arnal (1788-1832), mestre de capella de la Catedral de València al primer terç del segle XIX, Salvador Giner Vidal (1832-1911) i D. José Maria Ubeda Montes (1839-1909).

La major part de la seva obra, inèdita, és a l’Arxiu de la Catedral, 76 composicions, també hi ha algunes obres a l’Arxiu del Col·legi de Corpus Christi.

Destaquen els seus salms ferials a 7 veus i el seu darrer miserere. Tenia una tècnica solida i segura. Estava integrat en el moviment iniciat per Pius X de renovació musical. Va posar tota la seva atenció en la polifonia clàssica, renaixentista i barroca. Els darrers anys s’inspirava en la melodia gregoriana, que moltes vegades prenia com a tema.

Mor a Valencia el 31 d’octubre de 1927

 

2. OBRES

Es conserven set de les seves misses, quaranta salms quaranta motets, entre altres obres,en el arxiu de la catedral de València.

Les obres mes destacades són:

• Misa Dominical, partitura autògrafa.
• Misa Cantemus Domino, per diumenges d’Advent i Quaresma, partitura autògrafa.
• Misa Regina Angelorun et Mater Desertorum, a 4 veus, partitura autògrafa, de 1921.
• Misa Ave Maria, a 3 veus i orgue.
• Misa Laudate Dominum, a 3 veus i orgue, partitura autògrafa.
• Misa de Difunts, a 4 veus, partitura autògrafa, de 1922.
• Misa en Fa Menor, a 3 veus i orgue.
• Abscondite eleemosynam, motet dedicat a St. Tomàs de Villanueva, a 4 veus i orgue.
• Accesit ad Jesum, motet al Sagrat Cor, a 5 veus i orgue.
• Ad te levavi, salm per la 1ª fira.
• Qui confidunt, salm per la 3ª fira, per a 7 veus i orgue, partitura autògrafa, de 1907.
• Nilsi Dominus, salm par la 5ª fira.
• Aleph, ego vir, Lamentació del Divendres Sant.
• Aleph, ego vir, Lamentació de la 3ª fira, a 4 veus, partitura autògrafa, 1911.
• Aleph, Quomodo obscurantum est, 2ª Lamentació del Divendres Sant, a 4 veus, partitura autògrafa, 1909.
• Aleph, Quosomodo obscutantum est, 2ª Lamentació del Divendres Sant, a 4 veus, 1918.
• Beata est Virgo, motet a la Verge, a 4 veus i orgue.
• Convertimini, motet per Dimecres de Cendra, a 4 veus i orgue, partitura autògrafa de 1897.
• Dixit Dominus, salm a 8 veus, partitura autògrafa, 1893.
• Dixit Dominus, salm a 8 veus, partitura autògrafa, 1910.
• Invicte martyr, motet a S, Vicent Martir, a 4 veus i orgue, de 1896.
• Justorum animae, motet per a Tot Sants, a 4 veus i orgue, partitura i particel·les autògrafes.
• Libera me, responso de difunts, a 3 veus, on alterna polifonia i gregorià, partitura autògrafa, 1906.
• Magnificat, càntic a 5 veus i orgue, partitura i 16 particel·les autògrafes.
• Miserere, Salm a 4- 8 veus, partitura i 36 particel·les autògrafes, 1900.
• In omnem terra, motet a l’apòstol S. Jaume, a 4 veus I orgue, partitura autògrafa, 1900.

A Bocairent es conserven al’Arxiu Municipal:

• Gozos a San Blas, obispo y martir, a tres veus
• Gozos a la Trinidad del Milagro: San Luis Beltran, Beato Ribera y Factor, a. tres veus

3. FONTS

1.-Bibliogràfiques

V.V.A.A., Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, Levante, E.M.V., 2005

CLIMENT, JOSÉ, Fondos musicales de la Region Valenciana. Catedral Metropolitana, vol I, Diputación Provincial, Valencia, 1979

CLIMENT, JOSÉ, La catedral de Valencia. Devenir musical en el siglo XX, Real Academia de Cultura Valenciana, Valencia, 2005

CÁRCEL ORTÍ, VICENTE, Obispos y sacerdotes valencianos del siglo XIX y XX. Diccionario Histórico, Edicep, Valencia, 2005

CUELLO PASTOR, Mª TERESA, Els Cuello, Programa de festes de Sant Blai, Bocairent, 2008

FERRE CALABUIG, Mª DOLORES, Don Juan Bautista Pastor Pérez, Programa de festes de Sant Blai, Bocairent, 1986

PIEDRA MIRALLES, JOAQUIN, Juan Bautista Pastor Pérez, Programa de festes deSant Blai, Bocairent, 1971

 

2.- Arxivístiques

Arxiu de la Catedral de València

Arxiu Municipal de Bocairent

 

Otros datos y enlaces

Comentario de José Luis Martínez Angel:

Biografía incluida en el artículo Músics bocairentins, firmado por Francisca Vañó Piedra en el programa de San Blas de 2012, en el que se destaca, sobre todo, su faceta de músico, actividad por la que se ha catalogado

Hay una segunda biografía de la que es autor D. Vicente Cárcel Ortí, publicada en esta misma página con la actividad de "Religioso", puesto que D. Juan Bautista Pastor fue ordenado sacerdote, y cumplió fielmente su ministerio hasta el día de su muerte

------------------------------

La razón de que se mantengan las dos biografías es la imposibilidad de unificarlas en una sola, dada la calidad de ambas, y el enfoque particular de cada uno de los autores